dijous, 28 de juny del 2007

La revolució russa i la homosexualitat


La revolució russa de 1917 és sens dubte un dels moments més importants de la història recent de la humanitat. Sense entrar en judicis de valor, l'esclat popular en contra del tsarisme, l'opressió feudal i la guerra i la posterior superació d'un estadi liberal-burgés en un país en que aquest no era possible - com dificilment era aplicar-hi un nou model obrer, com els revolucionaris bolxevics van comprovar- suposen, encara dia d'avui, un fet gairebé únic en la història de la humanitat que fins llavors viva sota l'estela de la revolució francesa de 1789 i les revolucions burgeses posterior.


Amb una clara voluntat rupturista, els revolucionaris de 1917 no sols proposaren mesures com el control dels treballadors de la producció i la presa de decisions a través de soviets - assemblees- sinó que en el camp dels drets humans s'intentà anar més enllà del que mai abans s'havia arribat.

En aquest darrer camp, en el dels drets humans - també coneguts com a drets civils- no sols es decretà una igualtat de totes les nacionalitats i races, una igualtat de gènere i culte; sinó que és llançaren lleis concretes com ara el dret a l'avortament - garantit i gratuït- , la legalització del divorci i el que és per molts desconegut, la despenalització de la homosexualitat, una darrera proposta aquesta inèdita fins llavors en el la història de la humanitat - si més no en el món occidental en el darrer mil·lenni- que demostra la gran importància i l'enorme ruptura que significà aquella revolució.


Amenaçada sense treva des de l'exterior i l'interior, monopolitzada per una minoria - la més activa i combativa això sí- de les organitzacions obreres, i submergida en lluites intestines pel lideratge i l'estratègia a seguir; la revolució s'acabà diluint -quan no finiquitant- sota el control dictatorial de Iosef Stalin i la nova classe de buròcrates de partit que l'envoltaren. El 1934 la homosexualitat era novament penada legalment i perseguida policialment i dos anys després l'avortament seguia el mateix curs. Era el final d'un somni, un somni que incloïa també trencar amb les cadenes de tots aquells que aspiraven a viure lliurement la seva pròpia sexualitat... Un somni que perviurà mentre l'home sigui un llop per l'home.